fuckingstone David Martín

Conte presentat al 35è Premi Contes de Nadal de 2022 de la Bibliotèca d'Andorra la Vella (Govern Andorra).


Kısa Hikaye Tüm halka açık.

#nadal #35èPremisContesNadal #andorra #Presentat #conte #cuento #navidad #2022
Kısa Hikaye
0
318 GÖRÜNTÜLEME
Tamamlandı
okuma zamanı
AA Paylaş

El record més dolç

El Francesc mira a través de la seva petita finestra com cauen flocs de neu a terra, just acaba de començar, neva suaument, amb delicadesa, però amb uns grans borrallons que acabarien deixant tot el paisatge blanc en un batre d’ulls.

Una nit més no es troba a casa seva, li han tornat a portar a l’hospital, per tercera vegada durant la darrera setmana, els seus pulmons ja no agafen l’aire com a la seva joventut, ja no pot sortir corrents al carrer a fer ninots de neu.


L’hospital l’havien començat a decorar mínimament amb un toc nadalenc, a la seva habitació hi havia un petit ren, com el Rudolf, amb el seu nas gran i vermell situat a la petita tauleta de nit, també van col·locar una estrella penjada de les llums de sobre el llit.


Ja fa més de cinc anys que va perdre a la seva dona, un petit accident domèstic per no tornar a veure-la més, els seus dos fills grans fa temps que no li parlen ni li truquen per res, ni tan sols el dia de Nadal, i per últim, la seva filla petita fa poc va marxar de casa a la recerca de l’amor i s’ha oblidat per complet del seu pare.


Van passant els dies, el metge li comunica que podrà tornar aviat a la residència, però que ha de tenir paciència. S’apropen les dates més significatives per restar a casa a prop de la llar de foc, amb la família i rodejat dels éssers més estimats, en canvi, ell se sent sol, i cada cop més i més vell. Molts dels seus coneguts sembla que fa temps que li han donat per mort.


Un cop al llit va agafant son mentre recorda com era Nadal quan era petit a casa dels seus pares, com els troba a faltar! De família pobra, però molt treballadora mai va enyorar ningú per Nadal fins i tot els seus cosins més llunyans amb qui sempre acabava jugant tirant-se boles de neu i molts riures.


L’envaeixen els records, fa memòria dels darrers sopars de Nadal i també, de Cap d’Any, aquells que dies abans començaven amb una trucada dient-li:


— Ei Francesc! T’he comprat una participació per la loteria de Nadal! Ens veiem aviat pel sopar de Nadal, vindran els meus fills, no pots faltar!


Arribava l’esperada nit, li recollien a casa seva, i ja al cotxe tot eren rialles, mentre el seu amic i soci acabava de decorar els plats, el Francesc explicava la seva vida passada la qual ni ell mateix, a vegades, s’acabava creient el que deia, i sempre concloïa donant-li consells, tot bromejant, de com havien de fer per agradar a les noies. Com si a casa seva es tractés, no hi havia grans decoracions de Nadal, però sens dubte l’ambient nadalenc estava a cada plat i a cada beguda que arribaria a sobre la taula.


Primer, arribaven les begudes, un bon vi, especial i reserva per la gran ocasió que el Francesc deixaria l’honor a un dels nois perquè l’obrissin encara que no tinguessin ni idea, així practicaven... pensava ell mentre els hi passava el tirabuixó; però aquesta no seria la primera beguda, ja que també hi havia refrescos per als nens i cervesa per als adults.


Segon, apareixien els primers aperitius, el bon pernil ibèric amb pa amb tomàquet per un costat i, per un altre, el més que olorós formatge curat, i allà començava el càtering especial pel Francesc que si els nens es descuidaven pocs trossos agafarien per tastar.


Després, sense esperar gaire el primer plat, una especialitat del xef de la casa, una sopa ben calenta de galets, on mai sabrà el Francesc quins ingredients portaven que li feia tan especial i l’obria la gana per la resta del sopar.


Els segons, sí! Eren més d’un: gambes, i carn, unes bones costelles de xai amb el seu suc i guarnició de patates bullides. A la majoria ja li costava acabar-se els plats i ja no quedaven begudes.


I, amb il·lusió, el millor arribaria sempre al final: les postres, on a ple hivern a plenes nevades i gel glaçat a l’exterior, arribava el gelat, i aquí el Francesc gaudia, perquè venia acompanyat de les ampolles de xopets de fruita i li acabava tirant per sobre un bon xorro a cada bola de gelat.


Un cop desparada taula, sempre sonava la música al televisor, aquella emissora que posaven els grans èxits de cada any, les cançons més mítiques de la posteritat, les que donaven pas al ball i a voler cantar-les totes, mentre els més petits obrien algun regal que havia aparegut per art de màgia. Sempre eren nits molt especials per a ell.



Les darreres vint-i-quatre fulles de l’arbre cauen descomptant els dies, com un si d’un calendari d’advent es tractés i, arriba la nit de Nadal, no té cap companyia, només, li queda un petit tros de torró dolç que li han donat al sopar de la residència, encara així ha sigut suficient per reviure el record més dolç de Nadal: la companyia.

14 Şubat 2023 00:00 0 Rapor Yerleştirmek Hikayeyi takip edin
1
Son

Yazarla tanışın

David Martín Hola soy David, mucha gente me conoce como FuckingStone, P*utaPiedra, JodidaPiedra o simplemente Fucking. Nacido entre montañas vengo a escaparme y respirar aire puro escribiendo mis notas, notas de papel, notas que suenan hasta llegar a la cima donde el aire ya no es puro porque nadie escucha.

Yorum yap

İleti!
Henüz yorum yok. Bir şeyler söyleyen ilk kişi ol!
~