u16015102151601510215 Julián Juan Lacasa

Prólogo de mi proyecto de novela erótica SI YO FUERA TU PAREJA, en su VO en catalán. Un chico y una chica, Olivia y Josep, son elegidos para algo parecido a Cómo Ser John Malkovich: se meterán en la piel (literalmente) de dos hombres que están con sus novias. Olivia es lesbiana, y Josep es bisexual, así que todo irá de una manera peculiar, sensual y divertida. En el prólogo, veremos cómo son ellos antes.


LGBT+ Para maiores de 21 anos apenas (adultos).

#proyecto #Si-yo-fuera-tu-pareja
Conto
0
2.2mil VISUALIZAÇÕES
Completa
tempo de leitura
AA Compartilhar

PROYECTO SI YO FUERA TU PAREJA (versió català)

SI JO FOS LA TEVA PARELLA...


Un conte eròtic sexualment incorrecte, segons qui gaudeixi


Julián Juan Lacasa

“Si jo fos un home ric... iadi dadi dadi didu didu didu didu dum

Tot el dia... bidi bidi dum

Si jo tingués molts calers

Res de feina... ilubi dubi dubi dubi dum

Tot el dia... bidi bidi dim

Si jo fos un home ric... bidi bidi bidi... ric

Gandul, gandulet

Faria construir una gran casa

Amb moltes habitacions enmig del poble

Una magnifica teulada de zinc i uns bons sòls de fusta

Unes grans escales de pujada

I d’altres encara més grans de baixada

I d’altres que no foren enlloc

Només per presumir...”

(Començament de la cançó Si yo fos un home ric del musical El Violinista a la Teulada)

PRÒLEG


Es trobaven davant dues portes amb una clau antiga. Les portes i les claus semblaven una còpia barata de les portes del temps d’El Ministerio del Tiempo. Però la curiositat és forta, i tots dos, un noi i una noia, volien entrar dins aquelles portes.

Però allò que farien, més aviat seria com dins la pel·lícula Com Ésser en John Malkovich, quan un mediocre artista de titelles va treballar dins una estranya oficina, i mitjançant un forat, s’hi ficava dins el cervell de l’actor John Malkovich, fent-lo després reaccionar com a volien ells. Van utilitzar les claus per obrir-les.

L’Olivia Raurell és la noia. Una noia que va trencar amb la seva xicota fa poc de temps, té cabell castany fosc i ulls verds. Sempre fascinada per les històries sobrenaturals, i potser també pel personatge lèsbic de la Cayetana Guillén Cuervo, capaç tota sola d’aclaparar els mascles carrinclons del Ministeri del Temps i fins i tot de tenir-ne una aventura amorosa amb la mateixa Josephine Baker.

Troba a faltar de valent a la seva xicota, amb la qual hi hauria compartit aquesta experiència, però el seu trencament va ser dos mesos abans. Encara no s’ha recuperat, però l’Olivia és lluitadora. Això serà com una mena d’escap.

Ella mateixa és una fan del cinema francès, des de François Truffaut a la Catherine Corsini, la qual tenia una de les pel·lícules lèsbiques millors del cinema del país, Une belle saison, aquí coneguda com Un amor d’estiu. Aquesta és la història de la Delphine, una noia de poble, amb un xicot, l’Antoine, però que de debò era lesbiana i es veia d’amagat amb noies, que estudia a París, on s’enamora de la Carol. També la Carol s’enamorarà d’ella, deixant el seu xicot.

La Delphine tindrà que tornar cap al poble perquè el seu pare ha tingut un vessament cerebral, acabant paralitzat, sense parlar ni moure’s. La Carol la troba moltíssim a faltar, i anirà a veure-la al poble, vivint totes dues el seu amor i passió d’amagatotis, sigui dins un llac de muntanya aïllat o una habitació tancada, però l’Antoine i la mare de la Delphine les hi veuran fent-se petons...

L’Olivia va viure una història semblant, i encara amb més passió, amb una noia d’Agramunt, la Neus, i encara se’n recorda vivint una passió sense igual enmig dels arbres fruitals i la natura amb ella, amagades dins casetes on es deixen les coses pels tractors o la palla pel bestiar. Van estar ben a punt d’agafar-les in fraganti, però van saber amagar el seu secret. Només dins la gran ciutat hi podien viure el seu amor sense amagar res, però la Neus no podia venir més sovint. Així que la relació a distància va fotre la seva bonica relació.

Però mentrestant, es van adaptar quan hi eren enmig de tones de palla. Encara s’estremeix l’Olivia quan recorda la Neus acaronant-li el peu esquerre amb les mans, amb la seva llengua i el seu alè tot apuntant a la planta del peu. Les terminacions nervioses del peu hi feien la resta, sensacions que feien pujar la seva temperatura del cos, i amb ella, l’excitació. Només refrescava l’ambient la seva humitat vaginal. Com cal, tot això amb un ritme lent, doucement. També això incloïa ficar-se el dit gros del peu dins la seva boca i, ja endins, utilitzar la llengua per augmentar el plaer. La resta era de conte de fades eròtic i lèsbic, amb orgasmes de càmera lenta que feien l’esclat final igual que els grans.

Dins això, la resta del repertori amorós i sexual. La desimboltura de poble de la Neus, gairebé com la Delphine de la pel·lícula francesa, feia una combinació amb les maneres de ciutat de l’Olivia de les que només te n’oblides si ets amnèsica.

Totes dues eren ben afectuoses, i amb cada petó i cada sessió passional, semblava que volien batre rècords dignes de les Olimpíades, a més de tots els trucs sexuals del sexe lèsbic, els coneguts i els trets dels llibres fets per expertes. Sigui a la dutxa, dins un llac de muntanya aïllat (com a la pel·lícula) o d’altres indrets ben poc comuns, però també al llit, casolà o d’hotels.

L’altre viatger era en Josep Vilaller, un noi bisexual. Bru i ulls marrons. Adorava les dones, però no tenia cap problema amb alguns homes, sobretot si eren macos, dolços i gens prepotents. També tenia la mateixa fascinació per les històries sobrenaturals.

Com hem dit, adorava les dones, va tenir diverses xicotes meravelloses, però més d’un cop es va sentir calent tot veient al Bruno i al Pol de la sèrie Merlí tenint d’aquelles escenes de sexe salvatge i bisexual sense embuts.

Algun cop hi havia tingut algun noi al llit, com aquell noi salvadoreny, amb el qual va aprendre i va assetjar diversos trucs sexuals per experimentar amb les seves xicotes. I havia descobert el seu germà fent-se petons de passió pura i sense sucres afegits amb un amic, tot i que tenia xicota, però el més curiós és que ell li havia dit a ella que tenia de tant en tant això, cosa que a ella l’excitava fins i tot, no sabem si desitjant fer-se un trio amb dos nois, on ells mateixos també se’n fan l’amor, no pas només amb ella.

El noi salvadoreny, amb un cos depilat i agradable de veure, tenia una esquena que en Josep no podia resistir-se en passar la llengua començant per amunt i acabant on hi acaba, abans d’arribar al cul. Augmentava l’excitació del noi amb les mans fent una mena de massatge i carícies alhora. Quan hi arribava a les natges, les va acaronar i va passar la llengua per sobre d’elles, gaudint del seu sabor, el mateix que l’esquena, recorrent amb ella tots els seus centímetres quadrats d’extensió. El noi va gemegar i va arribar a l’orgasme amb la mateixa velocitat i passió.

Amb les xicotes, era igual d’excitant, però dins el vessant hetero. Elles dirigien l’acte sexual, ell confiava sempre en que sabien portar tot millor que no pas qualsevol masclet, i ell corresponia amb fer-les gaudir. Més d’una hi era pujada a sobre el seu membre, ficat dins la vagina, amb un ritme adient per arrencar-li gemecs i crits, però com ella volia. Sabia ella dosificar el plaer mutu amb la mateixa mestria d’un xef de cuina. Els orgasmes d’ella hi arribaven amb el seu punt de cocció.

El mateix quan elles el demanaven fer un grec, amb ell acaronant-les per tot el cos mentre la cigala hi entrava i sortia del cul sota l’experta direcció de cada noia, i amb elles gemegant, per fer encara més excitant el conjunt eròtic. Ell, del tot entregat, perquè si ella gaudia, es sentia feliç.

Això del grec, quan hi estava amb homes, també el va practicar. Va fer-lo amb la mateixa velocitat, i així era fàcil que els seus amics arribessin a gaudir el mateix que les noies. Va tenir sort que ells no eren pas salvatges, només volien gaudir del sexe com a qualsevol persona civilitzada i que necessita l’amor passional.

Ja hem presentat tots dos, i ara, hi anirem alternant allò que ella i ell hi viuran amb les persones amb les quals hi hauran d’interactuar.

9 de Fevereiro de 2021 às 18:31 0 Denunciar Insira Seguir história
0
Fim

Conheça o autor

Comente algo

Publique!
Nenhum comentário ainda. Seja o primeiro a dizer alguma coisa!
~