Contes de Meldon: Bael el mig-elf Seguir historia

D
David Gomez


Contes de Meldon narra la lluita per la supervivència de tota classe d'essers fantàstics en un mon cruel . En Bael es un mig-elf que patrullant pel bosc d'Aran es troba una bestia estranya que l'impulsarà a viatjar pel mon per enfrontar una amenaça que podria posar en perill el mon de Meldon.


Fantasía Épico Todo público.

#fantasia #bosque #elf #mitologia #salvaje #343 #catala #david-gomez #david #gomez #bosc #caceria #catalunya
0
4569 VISITAS
En progreso - Nuevo capítulo Todos los jueves
tiempo de lectura
AA Compartir

La caça d'una bestia maleïda

En una casa construïda entre les branques d'un gran arbre vivia un mig-elf anomenat Bael. Era una casa molt simple, sense gaires comoditats, ja que en Bael passava gran part del seu temps al bosc que la rodejava. Aquell bosc era dels elfs, ells vivien on es podien trobar els arbres mes antics de tot Meldon. En Bael hi havia viscut amb els elfs, ells l'havien acollit quan es va quedar orfe, el van ensenyar a sobreviure i valer-se de si mateix, però alguns no l'acceptaven com un dels seus perquè era mig humà. Es per això que en Bael vivia aïllat fora de la ciutat-arbre dels elfs, es va construir la casa casi als límits de les seves terres. No obstant ell protegia el bosc tal com dictaven les costums èlfiques ja que ell considerava el bosc la seva llar.

Era ben d'hora al mati i feia molt poc que el sol havia començat a alçar-se. En Bael acabava de despertar-se i esmorzava pa èlfic i aigua per a tenir energia durant la jornada que li esperava, ja que com cada dia sortiria a patrullar el bosc. Es va equipar amb la roba de cuir ocre de cada dia, amb la capa verda amb caputxa, l'arc i l'espasa.

Aquell matí era molt gèlid, el cel, que es deixava veure entre les branques nevades dels arbres era ben blau, però no hi havia ni un nuvol. El mig-elf avançava lentament a traves del bosc nevat. La temporada de nevades havia començat abans del habitual, un mes abans que l'any anterior. No era normal aquell temps, gens ni mica. En aquell bosc hi havien criatures de tot tipus però cap era capaç de generar una nevada com aquella, en una sola nit i fora de temporada.

En Bael avançava àgilment pel bosc nevat, observant el paisatge cendrós que es dibuixava davant seu. Paisatge totalment mut, ja que no se sentia ni un sol animal, ni tant sols els ocells cantaven, l'únic que s'escoltava eren les seves pròpies passes. Tot era massa estrany, havia de trobar-ne la causa. La lògica el cridava que alguna una mena de depredador s'havia endinsat al bosc i causava terror entre els altres animals. No havia passat mai això, ja que es trobava al llindar del territori dels elfs, costava d'explicar que qualsevol esser s'atrevís a acostar-se'n tant per que els elfs defensaven el seu territori ferotgement.

Tot d'una es va trobar unes petjades poc usuals enmig la neu, estaven mig borroses per la nevada però encara eren visibles. Devien de ser d'una bestia molt gran ja que eren de gran diàmetre i molt fondes. Semblaven les d'un llop però eren mes gran del habitual. El mig- elf va decidir seguir-les.

Al cap d'una estona el cel va començar a tapar-se. Va seguir les petjades fins que el rastre es va fondre amb la neu. Ja no hi havia forma de seguir la pista a aquell animal. Es va quedar dret una estona enmig del bosc blanc.

Es va posar a nevar. El mig-elf va tancar els ulls i es va concentrar en sentir tot el que l'envoltava. Notava el fred a la seva pell, el terra i els arbres humits i els flocs de neu que queien. De sobte es va sentir l'udol d'un llop en un to molt greu que provenia del nord-oest de la seva posició. Ja sabia cap on havia de dirigir-se, es va afanyar tant com va poder.

Va estar corrent enmig del bosc nevat fins que una paret d'un penya-segat el va barrar el pas, el va rodejar fins que es va topar amb una cova que perforava aquella paret de roca viva. Al voltant d'aquella cova estava ple d'ossos d'animals rosegats i sang coagulada repartida en petits i grans bassals per tot el terra. Va divisar mes petjades com les que havia seguit feia una estona que s'endinsaven dins la cova. Feia pudor a gos moll.Allò era, sens dubte, el cau d'aquella bestia en forma de llop la qual havia estat seguint el rastre.

Era una bogeria entrar-hi pel dret i atacar la bestia s'hi trobava dins, era obvi que aquella bestia era feroç i d'unes dimensions suficients com per arrancar-li el cap. No obstant era una criatura massa perillosa com per deixar-la caçar lliurament per la zona. Havia de buscar una forma d'atreure-la fora del seu cau o esperar a que en surtis. Havia d'actuar ràpid quan la tingues davant ja que aquesta l'ensumaria i l'atacaria feroçment. En Bael va decidir fer sortir la fera del seu cau i emboscar-la des de una posició elevada amb el seu arc i fletxes. La forma mes fàcil d'atraure-la consistia en fer un foc dins l'entrada per tal de cridar l'atenció de la presa, la qual sortiria per no respirar-ne el fum.

I així ho va fer, el mig-elf va agafar troncs i fulles que hi havia pel voltant, i ho va disposar tot una mica mes enllà de l'entrada. Ho va encendre amb la esca i pedra foguera que sempre duia a sobre. Va crear un foc suficientment gran i va córrer a enfilar-se a un arbre. Va agafar l'arc que li penjava de l'esquena i el va tensar amb una fletxa. No va haver d'esperar-se gaire, ja que un nou udol provenint de la cova va ressonar per tot el voltant, un udol molt mes agressiu que l'última vegada. Van començar a sentir-se passes cap a l'entrada de la cova. En Bael intentava mantenir la calma tant com podia, sabia que corria perill però la curiositat per saber amb que s'enfrontava era mes forta.

La bestia va saltar les flames per anar a parar fora la cova, era una fera enorme, de pelatge cendrós, era clarament un llop molt mes gros del normal però del cap li brotava una llarga cabellera blanca. En Bael ja sabia amb quina criatura estava tractant, era un Nonell.

Els Nonells són homes llop creats a partir d'un malefici d'odi que es crea al moment de la mort d'una persona. No eren gens habituals i feia segles que no se'n registrava cap. A diferencia dels homes llops aquests no podien tornar a ser humans, no obstant, els Nonells tenien total control sobre si mateixos.

El mig-elf va deixar anar la fletxa, la bestia va evitar l'impacte al seu cap però la fletxa li va encertar l'espatlla. Un crit gutural de dolor va ressonar per tot l'escenari. Mentre, en Bael, preparava un altre fletxa. El Nonell va descobrir la seva posició amb l'olfacte, va arrencar a córrer en direcció a l'arbre on estava enfilat el mig-elf i el va colpejar amb totes les seves forces. Casi perd l'equilibri en Bael, però mantenir-se ferm va resultar decisiu. Va tensar l'arc ràpidament amb una fletxa mentre la bestia retrocedia per colpejar altre cop l'arbre i li va clavar enmig del front.

La bestia va caure a terra vençuda però encara era viva. En Bael, victoriós, va preguntar des de d'alt l'arbre:

- Que hi fas al bosc d'Aran? Tu no pertanys a aquest lloc.

Al que la bestia amb gran esforç i veu gutural va contestar:

-Només fugia d'aquells que em van convertir en un monstre...

Dit això, va parar de nevar, la bestia es va transformar en un home nu que jeia mort a terra.

3 de Mayo de 2018 a las 00:00 0 Reporte Insertar 0
Leer el siguiente capítulo Pau i tranquil·litat a la ciutat-arbre

Comenta algo

Publica!
No hay comentarios aún. ¡Conviértete en el primero en decir algo!
~

¿Estás disfrutando la lectura?

¡Hey! Todavía hay 1 otros capítulos en esta historia.
Para seguir leyendo, por favor regístrate o inicia sesión. ¡Gratis!

Ingresa con Facebook Ingresa con Twitter

o usa la forma tradicional de iniciar sesión