naragr Nara Garcia

No tothom viu com penses. Hi ha gent que es va quedar estancada. Gent que segueix religions i costums de fa milers d'anys. I que faria el que fora per tan sols no veure tacada la seua pròpia reputació.


Kurzgeschichten Alles öffentlich.

#neu #valencia #comte #minerva
Kurzgeschichte
0
556 ABRUFE
Abgeschlossen
Lesezeit
AA Teilen

minerva

Era un dia d'hivern quan tot va començar. Fora la tempestat que s'havia format estava deixant tot el poble soterrat sota la neu blanquinosa i l'aire que assotava als arbres de voltant. Les branques queien cada segon deixant els carrers aïllats d'altres sense cap escapatòria, però enmig de tot aquell desastre es podien distingir uns crits.

Ni l'aire podia sufocar aquells crits d'agonia que provenien de la casa més gran del poble. Dins d'aquella casa l'única cosa que se sentia eren els passos d'espera d'un home i els udols de dolor d'una dona. D'una dona que estava de part.

En aquella habitació tan xicoteta estava tombada en el llit una jove xica d'ulls color maragda. Els seus cabells rossos com un halo s'estenia pel coixí mentre ella cridava sense parar. La seua cara dolça estava contreta pel dolor i perles de suor baixaven pel seu coll prim i llarg fins li matalàs o seguien el seu camí cap als seus pits que estaven coberts amb un camisón del color més blanc que es podria imaginar, però la part inferior estava tacada del color escarlata característic de la sang.

De sobte aquella imatge es va veure interrompuda amb el so de la porta en obrir-se. D'ella va eixir un home fornit vestit amb una camisa de lli folgada i uns pantalons negres que s'ajustaven gràcies a un cinturó de cuir marró. L'home es va dirigir feia la jove que estava encastada sobre el llit. La mirava com si no li importara. Com si fora una altra puta amb la qual bregar en aquest temps tan difícil.

-Quan pararàs de fer un escàndol?

Va dir amb la seua veu greu i frija igual que la neu que es precipitava amb fúria fora de la casa. La jove no va respondre només es quede mirant-ho sense reconéixer-ho. Aquell home que sempre li parlava amb la seua veu greu, però suau al mateix temps i dolça. Com si amb el seu to de veu la poguera trencar en mil trossos, però allò només eren records. Ja que feia mesos que la tractava com si no fora una persona amb sentiments.

Els seus records es van dissipar per culpa del dolor que emanava del seu cos. I el silenci es va veure trencat per un altre crit gutural que eixia de les entranyes de la jove. Després d'uns minuts la jove deixe de cridar, però els crits van ser intercanviats per uns plors que es distingien millor de la tempestat de fora. L'home es va dirigir a la procedència dels plors i va trobar entre les sabanes una xicoteta criatura que movia els braços i les cames al ritme del seu plor. Estava coberta de sang i fins i tot estava unida a la jove mare amb el cordó umbilical.

L'home trac del seu cinturó una daga prou gran per a tallar-lo. En fer-ho va embolicar a la xicoteta en una sabana i es va dirigir cap al sofà. Amb una mà va agafar els coixins del sofà i els va disposar perquè simulara un llit. Quan va estar llest deixe a la xicoteta en la camita i en aqueix moment deixe de plorar.

La jove observe tots els moviments que feia l'home en silenci, però aquell silenci no duro molt. La jove que ja no tenia forces va començar a experiment una altra vegada aquell dolor que li arranque un crit que talle el baluern del torb de fora. L'home espere assegut al costat de la xicoteta que no s'estava quieta movent les seues xicotetes cametes i tancant i obrint les seues xicotetes mans amb força. L'observe com si fora un regal dels déus i mentre buscava un nom per a la xicoteta, però es va veure interromput amb els plors d'una altra criatura.

S'alce el més ràpid possible i s'acoste al llit on hi havia una altra xiqueta. El plor d'aquesta era més estrident que l'altra, però no era l'única cosa que les diferenciaven. Aquella criatura tenia una gran mata de cabells rossos platí com la de la seua mare. L'home va fer el mateix ritual com amb l'altra xiqueta. Quan deixe a la xicoteta al costat de la seua germana es va dirigir a la jove,

La jove desitjosa de tindre en braços per primera vegada a les seues filles mire a l'home. Ell s'acostava a poc a poc, La seua cara estava desfigurada per la ràbia i a la seua mà dreta sostenia la daga que estava bruta de sang. La jove va començar a espantar-se i no entenia el que passava.

-Per què no em deixes agafar-les?-L'home no li conteste i cada vegada estava més a prop.-Per què no em deixes agafar-les?!

-No te les mereixes.

La jove sabia el que significava allò així que com va poder s'alce del xicotet llit i intent arribar fins a la porta més pròxima, però l'home era més ràpid i l'atrape amb els seus braços musculosos. Tape la boca de la jove perquè no cridara i amb un ràpid moviment de nina llisque la daga esmolada pel prim coll de la jove deixant així passe a la sang que va començar a caure a borbollons. Espente el cos convulsiu de la jove contra la paret així deixant tota la paret esguitada amb la sang de la xica. Call al sòl amb un so sord. Amb aquell so una de les xiquetes va començar a plorar i amb ella l'altra.

L'home deixe d'observar a la jove que alguna vegada va ser la seua filla i es va dirigir cap a les xicotetes. Les carregue una en cada braç i al minut es van quedar callades. Es va asseure en el sofà mirant a les seues xicotetes netes buscant algun nom per a elles. De seguida ho va saber i les carregue una miqueta més.

Mirant a les xicotetes va dir.

-Britània i Gàl·lia espere que no isqueu com la vostra mare. Espere que sigueu pures i que per fi em senta orgullós d'algú.

Les xicotetes es van adormir als braços del seu avi i el solo va poder observar com la seua única filla es dessagnava en el sòl. En els seus ulls ja no hi havia cap vida. Deixe a les xiquetes una altra vegada en el llit improvisat i s'acoste al cos. S'agenolle davant d'ella i observe a l'última persona que quedava de la seua xicoteta família. Va començar a acariciar els seus cabells rossos tacats de la seua pròpia sang.

-Saps que havia de fer-ho, la meua xicoteta Minerva.

3. Oktober 2021 17:12:11 0 Bericht Einbetten Follow einer Story
0
Das Ende

Über den Autor

Nara Garcia 22 / escribir es mi túnel de escape / mañana será otro día, o eso dicen // no voy a presentarme como los demás, por que sé que si lo hago será tan aburrido que nadie se parará a leerlo.

Kommentiere etwas

Post!
Bisher keine Kommentare. Sei der Erste, der etwas sagt!
~